El Sahel, zona semiàrida que forma la transició entre el desert del Sàhara al nord i la sabana al sud i travessa l’Àfrica des del sud de Mauritània fins al nord d’Etiòpia, és un territori summament hostil, on l’aigua és el valor més preuat possible. En ell viuen diverses comunitats amb una gran capacitat de resiliència, basada principalment en un fort sentit de pertinença al grup, que comporta la realització d’accions col·lectives, moltes d’elles insertes en unes formes tradicionals  de pensar i d’actuar.

Aquestes accions col·lectives es veuen profundament marcades per la falta, essencial, d’aigua. És un postulat que sense ella difícilment es poden generar processos de canvi social, de transformació de les formes socials, ni tan sols permet unes mínimes condicions de vida.

En el Sahel, en concret a la zona sud de Mauritània, viuen diverses comunitats de Soninkés, bressol de molts dels membres de la nostra ONG, conveïns nostres, amb els quals treballem  conjuntament realitzant projectes de codesenvolupament; per a ells, com un imperatiu moral irrenunciable: les seves famílies com a bé suprem; per a nosaltres, com un deure moral des del Nord.

En dues d’aquests comunitats, Bouanze i Tachott Berane, en les que prèviament es van localitzar aqüífers i posteriorment es van organitzar, de motu proprio, cooperatives agrícoles de dones, s’han instal·lat dos molins de vent(*) la funció dels quals és l’extracció d’aigua. En el primer l’aqüífer està a uns 18 metres de profunditat i en el segon, a uns 40 metres de profunditat. Aquests molins aboquen l’aigua en diverses basses construïdes amb aquesta finalitat des de les que se’n facilita l’accés.

Aquest ús d’una tecnologia barata, sostenible, que només requereix l’energia eòlica per al seu funcionament, en una zona on és difícil aconseguir altres fonts d’energia pel seu elevat cost i dependència, està impactant enormement en la pròpia realitat d’aquestes comunitats, tant en el seu funcionament com en la seva estructura i en la seva organització social.

Com que cada cop hi ha major producció de verdures, llegums i hortalisses, disponibles de manera comunitària, això permet alimentar de manera més variada i nutritiva a tota la població, i aquesta està experimentant un gran avanç en salut, en condicions de vida en general i en millors expectatives comunitàries.

Les dones són el principal agent de canvi en aquest moments; no és possible ser-lo sense un procés d’empoderament, d’adquisició de poder i independència d’un grup social tradicionalment desfavorit; els horts, gestionats per elles i regint-se pel principi d’utilitat: el major bé per al major número de persones, les està donant visibilitat, veu i un gran pes social.

Les nenes, alliberades de la tradició ancestral de ser elles les encarregades d’anar per aigua, normalment a  distancies considerables, veuen facilitat el seu accés a l’escola, pilar bàsic per a la seva futura emancipació, lluny dels actuals clixés socials, poc favorables per a la dona, actualment amb elevades taxes d’analfabetisme.

Per a les dones avui, sustentadores del seu clan familiar en l’ampli sentit del terme, aquesta presència i impacte social les converteix en veritables agents de canvis socials profunds dels que hauran de sorgir unes comunitats més fortes, més autosuficients i també, per què no, més justes; parafrasejant Churchill, però canviant el gènere: “mai tants van deure tant a tan poques”.

Una tecnologia relativament senzilla, aplicant coneixements científics a una tècnica poc utilitzada, malgrat ser prou antiga, està permetent una profunda transformació social en aquestes comunitats i el seu entorn.

La seva gran receptivitat a l’hora d’acollir accions i influències les ha dut, amb ajuda dels homes de les seves comunitats, a sembrar arbres autòctons, la funció principal dels quals és la de construir una barrera verda que contribueixi a mig i llarg termini a revertir, ni que sigui lleugerament, les condicions climàtiques en aquesta zona.

Actores imprescindibles d’un projecte que s’imbrica fortament, encara que sigui d’àmbit relativament local, amb 12 dels 17 ODS (Objectius de desenvolupament sostenible) objectius aprovats el 25 de setembre de 2015 per l’Assemblea General de Nacions Unides en l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible, amb els que es pretén eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia i posar fre al canvi climàtic.

Mai tants es van beneficar tant amb tan poc.

En el moment de tancar el projecte s’ha pogut constatar que el projecte s’alinea amb els ODS següents:

ODS 1 FI DE LA POBRESA– fita 1.5 “ fomentar la resiliència dels pobres i les persones que es troben en situacions vulnerables i reduir la seva exposició i vulnerabilitat als fenòmens extrems relacionats amb el clima i altres crisis i desastres econòmics, socials i ambientals”.

ODS 2 FAM ZERO fita 1 “posar fi a la fam i assegurar l’accés de totes les persones, en particular els pobres i persones en situacions vulnerables, inclosos els lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any”.   Fita 3 “ duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors d’aliments a petita escala, en particular les dones, pobles indígenes, agricultors familiars, pastors i pescadors, entre d’altres coses mitjançant un accés segur i equitatiu a les terres, a altres recursos de producció i medis, coneixements, serveis financers mercats i oportunitats per a la generació de valors afegits i ocupacions no agrícoles”. Fita 4 “assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles que augmentin la productivitat i la producció i contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, fenòmens meteorològics extrems, sequeres, inundacions i altres desastres i millorin progressivament la qualitat del sòl i la terra”. Fita 2a “augmentar les inversions en la infraestructura rural, la investigació agrícola i els serveis d’extensió, el desenvolupament tecnològic i els bancs de gens de plantes i bestiar a fi de millorar la capacitat de la producció agrícola en els països en desenvolupament, en particular en els països menys avançats”

ODS 5 IGUALTAT DE GENERE Fita 5 “ Assegurar la participació plena i efectiva i la igualtat d’oportunitats de lideratge a tots els nivells decisoris en la vida política, econòmica i pública”

ODS 7 ENERGIA ASEQUIBLE I NO CONTAMINANTS Fita 1 “ garantir l’accés universal a serveis energètics assequibles, fiables y moderns”. Fita 2 “Augmentar considerablement la proporció d’energia renovable en el conjunt de fonts energètiques”. Fita 7 a “augmentar la cooperació internacional per facilitat l’accés a la investigació i la tecnologia relatives a la energia neta, incloses les fonts renovables, la eficiència energètica i les tecnologies avançades y menys contaminants de combustibles fòssils, i promoure la inversió en infraestructura energètica i tecnologies netes”.

ODS 13 ACCIÓ PER AL CLIMfita 13.1 “enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació als riscos relacionats amb el clima i desastres naturals”

ODS 15 VIDA DE ECOSISTEMAS TERRESTRES fita 15.3 “lluitar contra la desertificació, rehabilitar les terres i sols degradats, incloses les terres afectades per la desertificació, la sequera i les inundacions, i procurar assolir un mon amb una degradació neutra del sòl”

En la mida de les nostres possibilitats i de la magnitud del projecte hem contribuït als ODS de manera clara i sostenible en el temps.

(*) Molins fabricats per Molins Tarragó (Montblanc) empresa propietat de Josep Tarragó, voluntari de la nostra ONG per a la instal·lació i posada en marxa dels molins.