Fa pocs dies en el Blog el Planeta Solidario de La Vanguardia apareixia una crònica que descriu la situació actual al Sahel i en concret en les regions del sud de Mauritània.

Només en 10 anys, la regió ha experimentat quatre grans crisis alimentàries. Els seus habitants pateixen la manca i la escassa varietat dels aliments necessaris per a la seva salut. Gairebé no es parla d’aquesta regió ni de la seva situació. És una regió oblidada.

Són quilòmetres i quilòmetres de paisatge desèrtic monòton i hostil de Mauritània. Una immensitat de sorra i terrenys àrids, en la que homes i dones s’enfronten diàriament a una molt dura naturalesa.

Aquest any les pluges s’han retardat i les poques precipitacions que han caigut en el sud del país han deixat molt poques opcions als seus habitants que ara mateix depenen en gran mesura de l’ajuda humanitària. Durant anys els habitants d’aquestes regions del sud, s’han dedicat a l’agricultura i a la ramaderia per poder alimentar les seves famílies.

Les pluges no han arribat i els cultius estan abandonats per manca d’aigua, els pobles estan aïllats en el que es coneix com el “triangle de la pobresa”. Aconseguir aigua és un desafiament diari i els habitants moltes vegades han de recórrer distancies massa grans per poder arribar  a l’escola i al centre de salut.

Les zones de pastura són cada vegada més escasses i la ramaderia té grans dificultats, moltes famílies expliquen com han hagut de vendre part dels seus animals per tal de poder comprar aliment a la resta que els hi queda.

La distribució d’aliment que fa el Govern i algunes organitzacions humanitàries no arriba a cobrir les necessitats ni del bestiar ni de les persones. La fam, ara crònica, està augmentant. Les persones tenen cada vegada menys aliments per menjar. Per a moltes persones, satisfer les necessitats de la seva família s’ha convertit en un motiu constant de preocupació.

Fer front a aquests desafiaments demostra la valentia de les poblacions locals. Per a elles, afrontar les implacables crisis amb tan pocs mitjans i sense eines és una realitat diària. Els governs i les organitzacions han d’invertir més en el desenvolupament de serveis bàsics vitals. Accedir a aigua i a aliments suficients, assistir a l’escola i rebre assistència sanitària són drets fonamentals.

http://blogs.lavanguardia.com/planeta-solidario/author/lhurtado/

SPSolidària actua en la regió amb projectes  de codesenvolupament consistents en la recerca d’aigua potable i la construcció d’horts comunitaris de dones per tal de pal·liar aquesta situació.

Coneixem la situació que es viu a la zona gràcies a la participació que fan en la nostra entitat els immigrants vinguts dels pobles del Sahel, que viuen i treballen al nostre poble i a la nostra comarca, els quals s’esforcen per modificar aquesta situació tan tràgica.

Abastament d’aigua potable a Bouanzé, Dafort i  Tachott. Horts de cooperatives de dones a Bouanzé (Cooperativa Joan Arbiol)  i Tachott (Cooperativa Soumpou), així com altres actuacions sanitàries, educatives i d’altres menors completen el ventall d’actuacions que intenten reconduir una greu situació que cada dia avança amb la sequera i el canvi climàtic. La situació en aquestes localitats és afortunadament diferent a la resta, l’accés al aigua potable i als aliments frescos, les converteixen en poblacions molt afortunades, el problema és que resten moltes  localitats i molta població que no han aconseguit recursos com aquests i els necessiten imperiosament.

És per això que demanem tots els esforços possibles, tant de les administracions com de la població en general, per tal d’intentar que actuacions d’aquesta tipus es desenvolupin amb molta més freqüència.